El Déu que és al meu davant i em mira és qui em crida. Déu m'encoratja perquè arribi a ser veritablement el que estic destinat a ser. "T'he cridat pel teu nom, ets meu" (Isaïes 47:1).En la crida hi ha però el repte: sortir de les ombres i la foscor, per viure en la llum i entrar així més plenament en la veritat. La santedat i la veritat del Déu amor em desafien d'aquesta manera. El profeta Ezequiel va prendre consciència d'això d'una manera especial. En el moment de la destrucció de Jerusalem i de l'exili que seguí aquesta destrucció, Ezequiel va ser cridat a fer seva l'ardent paraula de Déu, i a parlar amb ella al poble devastat, per aixecar-lo i portar-lo de nou a la vida i a la fe renovades. Esdevenia així un sentinella de la casa d'Israel (Ezequiel 3:17-21; 33:7-9). I això és vàlid també avui. També avui estem cridats a viure en la llum i a complir amb la veritat - la llum i la veritat de Déu. Per això, cada vegada que escolto a algú clamant profèticament d'aquesta manera, considero que el desafiament que em dirigeix és per a mi una benedicció. I en el meu propi cor, en la meva pregària, el Senyor que és present davant meu també m'exhorta a viure amb integritat, amb veritat i amb amor. De fet, tota la meva vida, i els reptes que se'm presenten es podrien resumir en les paraules inscrites en una làpida commemorativa del Beat John Henry Newman (1801-1890), 'Ex umbris et imaginibus in Veritatem.' - "Sortir de les ombres i les imatges i endinsar-se en la Veritat".

Extreta de pregaria.cat