| Ressenya |
La mirada clínica a la discapacitat
ha dominat el conjunt de pràctiques i discursos
del camp de la intervenció social. A partir de
noves propostes, basades en models antropològics,
és possible repensar aspectes com la mateixa
definició de discapacitat.
Qui és discapacitat? Ens podem preguntar.
Qui fixa els criteris que ho normativitzen? Els subjectes
amb discapacitat, no tenen cap capacitat?
El llibre convida a repensar aquests aspectes, a partir
del traspàs de poder cap a les persones amb discapacitat
i basant-se en diferents models teòrics (normalització,
valorització de rols socials, autodeterminació,
pedagogia queer, etc.) analitza la seva realitat i proposa
l’acompanyament social com una nova forma de treballar
en aquest àmbit. |
