...les paraules no arribaran mai a descriure l'emoció que vaig sentir-hi...
...que el record d'aquella experiència es mantingui viu en el nostre cor...

Jo vaig ser a Roma, sí, jo vaig ser allà.
Què us puc dir? Quin testimoni us en puc donar? Doncs la veritat és que no ho sé pas. El cert és que les paraules no arribaran mai a descriure l'emoció que vaig sentir-hi ni tampoc perquè se m'accelera el cor o m'emociono quan en sento l'himne.
Resulta que vaig passar 30 hores d'autocar per viure el Jubileu amb dos milions de joves, amb el Papa, amb els meus amics de l'arxiprestat de Mollet... però vet-ho aquí que vaig fer un viatge encara molt més llarg, un passeig per dins meu, pel meu interior, pel fons del meu cor.
Quant de temps feia que estava cercant quelcom que em fes feliç de veritat, però ves per on, ja la duia amb mi, era LA FE. Abans de néixer no vaig jugar a cap loteria però em va tocar la grossa, el do de creure, el do de la fe, el millor present que hagués pogut rebre.
Però no cregueu que és una fe en un home mort fa dos mil anys, ni tampoc en el protagonista d'un llibre antic, ni tampoc en una al·lucinació, ni tampoc en l'aire... No! A Roma el vaig sentir ben present en la pregària, en el silenci, en la comunió, en l'ambient, i ara ja no en tinc cap dubte, aquest goig i la joia que sento en viure és la fe en un Crist viu! Que m'estima sense mesura, que m'escolta, que m'acompanya, que em consola, que em perdona... i que em demana que en sigui testimoni, avui aquesta nit amb tots vosaltres però sobretot amb els que més necessiten, els que possiblement no em podran tornar tot el que jo els doni, amb els pobres, aquells a qui Jesús més estima, acull i protegeix.
Veure dos milions de joves de tants països, cultures i realitats diferents dóna molt de què pensar, fa veure que no estem sols lluitant contracorrent, que som molts i que som a tot arreu. Ja és hora que els cristians ens oblidem de les nostres diferències i que acabem la Revolució de l'Amor que Crist inicia 2000 anys, ja és hora que ens posem en marxa, que traiem la pols a la força de l'Esperit que tots duem a dins per tal de sacrificar-nos, comprometre'ns, estimar-nos, perdonar-nos, implicar-nos, donar-nos...
Us demanem Senyor que el record d'aquella experiència no s'esvaeixi com la boira sinó que es mantingui viu en el nostre cor i ens faci ser missatgers de la vostra Paraula allà on anem, en la humilitat, sent testimonis autèntics, un cristall transparent que doni a conèixer, a través nostre, la Vostra grandesa.