| Pere
Tarrés i Claret nasqué a Manresa el dia 30 de maig
de 1905 i morí a Barcelona el dia 31 d'agost de 1950.
En tan sols 45 anys portà a terme una gran
tasca de qualitat, d'apostolat intens i fecund, en els tres camps
importants de la seva vida; la medicina, el lideratge de joves i
el sacerdoci.
De 1926 a 1939 es va distingir com a metge i profund
coneixedor de la naturalesa humana, sabé establir fàcilment
la connexió entre el cos i l'esperit, valorant sempre les
persones, que tractava amb afabilitat. Durant la guerra civil actuà
en qualitat de metge de campanya amb lexèrcit republicà,
atenent nombrosos ferits, entre altres als de la terrible batalla
de Valadredo, on les tràgiques circumstàncies i la
precarietat dels mitjans disponibles feren de la seva acció
com a metge una actuació heroica.
Dels
anys 1931 al 1936 fou dirigent de la Federació de Joves Cristians
de Catalunya (FJOC), on portà a terme una tasca inoblidable
de lideratge i de formació de responsables en actes de propaganda
i trobades de militants. Per aquesta militància fou perseguit
durant lèpoca dexecució de sacerdots a
Barcelona i hagué de romandre amagat durant un any.
En els seus escrits a la revista Flama trobem els
exponents dels ideals de la FJOC, que eren els seus i que sabia
encomanar als joves. En les seves glosses es pot descobrir el conjunt
de valors humans i cristians, que ell proposava intel·ligentment,
amb un llenguatge ardent i comunicatiu.
Fou ordenat sacerdot el maig de 1942 i acceptà
amb gran humilitat i esperit de servei totes les tasques sacerdotals
que li foren encomanades. Fou vicari de Sant Esteve de Sesrovires
i allí treballà en la renovació de l'aspirantat
d'A.C.
Sempre va saber unir la pregària i l'acció.
Així, trobem en ell una vida extraordinàriament dinàmica,
amarada, d'un sentit de transcendència i dun gran entusiasme
i confiança que encomanava als qui el tractaven.
En l'any 1947, juntament amb el seu amic el Dr.
Gerard Manresa, tisiòleg de gran fama i competència,
fundà la Clínica Sanatori de la Mare de Déu
de la Mercè que s'instal·la en l´edifici que
en l'actualitat és la seu de la Fundació Pere Tarrés
i que va guarir moltes famílies, sense recursos, afectades
per la tuberculosi i altres malalties infeccioses.
En l'any 1949 fou nomenat consiliari de l'Escola
Catòlica d'Assistents Socials on també excercí
de docent.
El Dr. Pere Tarrés a través dels
seus pensaments
| Sobre les
organitzacions juvenils |
"Ordinàriament a casa nostra
totes les organitzacions neixen com els bolets al bosc, tothom
actua, tothom vol fer, segons la idea llur, sense però, que
reflexionin un moment en labast daquella actuació.
La gent shi llença ràpidament, apart que vulgui abassegar-ho
tot, per arreu actuen a so de bombo i platerets, però ben aviat,
la falta de convicció, daquella espiritualitat profunda,
la veritable impulsora de tots els moviments, la falta dun
ideal ben definit per part de dirigents i dirigits, fa que allò
que havia començat a tot gas es desinfli ràpidament i acabi
per confondres en la pròpia polseguera".
"La nostra actuació
de portes enfora ha danar precedida duna ferma preparació
de portes endins". |
| Sobre la
vida dels grups |
| "Lactivitat humana,
sigui quina sigui, ha de descansar sobre dos fonaments bàsics:
la constància i la perfecció o millorament progressiu daquells
actes o disciplines que hom simposa". |
| Sobre les
fraccions i els individualismes |
| La nostra terra, tots ho sabem,
ha estat sempre terra dindividualismes. Tots els catalans
portem inherent al nostre ésser un extraordinari esperit de
capelleta (...) a la nostra gent mereix que li sigui aplicada
en aquest determinat aspecte, aquella sentència de què "lhome
és lúnic animal que ensopega dues vegades en el mateix
lloc". Bé haurem vist prou que les fraccions i individualismes
han portat a la ruïna, organitzacions magnífiques; bé ens haurem
adonat que en la política i en tota disciplina, quan hi ha entrat
lesperit de capelleta ha vingut la disgregació i amb ella
lenfonsament dideals de tota mena. |
| Sobre el
lideratge |
|
En tots els ordres de la vida,
sempre ha tingut reconeguda la superioritat tècnica o científica
daquells individus que se nhan fet dignes dintre
les col·lectivitats on han actuat. I cosa interessant, aquesta
solvència no sols queda limitada en allò que constitueix el
seu treball, el seu art o professió, sinó que el tal individu
està voltat dun ambient de respecte, dadmiració
i dautoritat que moltes vegades influeix duna
manera decisiva sobre lesperit daquells qui són
al seu voltant, en matèries que no tenen res a veure ni amb
el treball, art o professió que exerceixen.
|
| Sobre l'entusiasme |
|
Lentusiasme és la qualitat
essencialment indispensable en tota organització que aspiri
a la conquesta de masses. Entre les organitzacions juvenils
és un factor ineludible.
Tothom, exerceixi la disciplina
que vulgui, quan es deixa endur per lentusiasme és quan
el fruit del seu treball és més intens, més admirable, més
digne.
Lentusiasme és vida,
és amor, és audàcia, és talent, és, en una paraula, potència
creadora. És tota lànima que es manifesta abrusada dideal
sota el domini de la raó.
|
| Sobre la
pedagogia de lexemple |
|
Si les paraules no van seguides
de les obres són com el só de les campanyes que el vent semporta.
Si la vida, si els actes dels homes, no estan dacord
amb les idees que professen i propugnen, és en va que treballin
i que lluitin en defensa dallò que afirmen ésser els
seus més nobles ideals. És hora de realitats i no de paraules
buides de sentit. És hora de definir-se. No podem admetre
les mitges tintes.
|
| Sobre el
sacrifici |
|
El sacrifici constitueix una
poderosa arma . Per molta gent la idea de sacrifici va associada
a quelcom greu, dolorós, cruent, que es veu impossibilitada
de poder realitzar. (...) No veieu com lhome cerca en
tot la comoditat, com defugim la més lleugera molèstia, com
ens irritem enfront la més petita contrarietat? Quantes vegades
un somriure a una persona antipàtica o una humiliació soferta
amb goig, ens valen la conquesta duna ànima que no shauria
rendit a una peça de brillant oratòria coronada de merescuts
aplaudiments.
|
| Sobre la
gestió econòmica dels grups de joves |
|
(...) temps de creixença; temps
dorganització; despeses extraordinàries; els mesos plouen,
els rebuts cauen com pluja menuda i els membres dels grups
i organitzacions estàvem poc acostumats a cotitzar, En aquest
món tot sha daprendre, i lorganització econòmica
dun grup, necessita ésser estudiada detingudament, car
representa una de les principals peces de lengranatge
que li dóna vitalitat.
|
| Sobre lambient
de treball |
|
Entre els homes que treballen
hi ha dues categories: la daquells que actuen per voluntat
pròpia, per limpuls irresistible que senten en el seu
cor, per un amor generós a una disciplina determinada, per
la passió del treball, de lestudi, de la ciència, de
lactuació en una paraula; i aquests homes en minoria
exigua són els que constitueixen els genis; i per altra part
hi ha la categoria dhomes que lúnica força que
els impel·leix i que els estimula és precisament el treball
i lèxit daquells primers creadors duna escola,
duna ciència, duna organització, creadors, en
fi dun ambient que fa despertar consciències adormides
i descobreix valors desconeguts que en la grisor duna
vida ordinària no haurien sorgit mai.
I això és evident en tots els
ordres de la vida. En un ambient científic, el treball de
lun estimula a laltre, els estudis i descobriments,
siguin de lordre que es vulgui, van creant una aurèola,
un nom, un ambient entorn de tal o qual institució que atreu
cap a ell a altres elements que pel sol fet dingressar-hi
es posen en condicions immillorables per emular als dirigents
en lestudi daquella o altre matèria. I això sesdevé
en un centre fabril, industrial o comercial; enfront duna
determinada ideologia política o no; enfront de tot allò que
transcendeixi a la vida social.
Un ambient és duna força
incalculable
|
| Sobre el
sofriment |
|
Estimar és el gran do de lhome;
ésser estimat és el seu més gran desig, i mai un hom ho necessita
tant com quan està afeixugat pel pes del dolor. Allò que no
poden les medicines ni els més enèrgics tractaments, ho aconsegueix
una paraula amable, un suau somriure, un gest afectuós
|
Extractes del llibre Glosses
del Dr. Pere Tarrés. Col·leció Els Daus 96, Editorial Claret.
Les Glosses foren escrites entre labril
de 1932 i el mes de juny del 1936
Publicacions
del Dr. Pere Tarrés
|