En tots els ordres de la vida, sempre ha tingut reconeguda la superioritat tècnica o científica d’aquells individus que se n’han fet dignes dintre les col·lectivitats on han actuat. I cosa interessant, aquesta solvència no sols queda limitada en allò que constitueix el seu treball, el seu art o professió, sinó que el tal individu està voltat d’un ambient de respecte, d’admiració i d’autoritat que moltes vegades influeix d’una manera decisiva sobre l’esperit d’aquells qui són al seu voltant, en matèries que no tenen res a veure ni amb el treball, art o professió que exerceixen.

L’entusiasme és la qualitat essencialment indispensable en tota organització que aspiri a la conquesta de masses. Entre les organitzacions juvenils és un factor ineludible.
Tothom, exerceixi la disciplina que vulgui, quan es deixa endur per l’entusiasme és quan el fruit del seu treball és més intens, més admirable, més digne.
L’entusiasme és vida, és amor, és audàcia, és talent, és, en una paraula, potència creadora. És tota l’ànima que es manifesta abrusada d’ideal sota el domini de la raó.

Si les paraules no van seguides de les obres són com el só de les campanyes que el vent s’emporta. Si la vida, si els actes dels homes, no estan d’acord amb les idees que professen i propugnen, és en va que treballin i que lluitin en defensa d’allò que afirmen ésser els seus més nobles ideals. És hora de realitats i no de paraules buides de sentit. És hora de definir-se. No podem admetre les mitges tintes.

El sacrifici constitueix una poderosa arma . Per molta gent la idea de sacrifici va associada a quelcom greu, dolorós, cruent, que es veu impossibilitada de poder realitzar. (...) No veieu com l’home cerca en tot la comoditat, com defugim la més lleugera molèstia, com ens irritem enfront la més petita contrarietat? Quantes vegades un somriure a una persona antipàtica o una humiliació soferta amb goig, ens valen la conquesta d’una ànima que no s’hauria rendit a una peça de brillant oratòria coronada de merescuts aplaudiments.

(...) temps de creixença; temps d’organització; despeses extraordinàries; els mesos plouen, els rebuts cauen com pluja menuda i els membres dels grups i organitzacions estàvem poc acostumats a cotitzar, En aquest món tot s’ha d’aprendre, i l’organització econòmica d’un grup, necessita ésser estudiada detingudament, car representa una de les principals peces de l’engranatge que li dóna vitalitat.

Entre els homes que treballen hi ha dues categories: la d’aquells que actuen per voluntat pròpia, per l’impuls irresistible que senten en el seu cor, per un amor generós a una disciplina determinada, per la passió del treball, de l’estudi, de la ciència, de l’actuació en una paraula; i aquests homes en minoria exigua són els que constitueixen els genis; i per altra part hi ha la categoria d’homes que l’única força que els impel·leix i que els estimula és precisament el treball i l’èxit d’aquells primers creadors d’una escola, d’una ciència, d’una organització, creadors, en fi d’un ambient que fa despertar consciències adormides i descobreix valors desconeguts que en la grisor d’una vida ordinària no haurien sorgit mai.

I això és evident en tots els ordres de la vida. En un ambient científic, el treball de l’un estimula a l’altre, els estudis i descobriments, siguin de l’ordre que es vulgui, van creant una aurèola, un nom, un ambient entorn de tal o qual institució que atreu cap a ell a altres elements que pel sol fet d’ingressar-hi es posen en condicions immillorables per emular als dirigents en l’estudi d’aquella o altre matèria. I això s’esdevé en un centre fabril, industrial o comercial; enfront d’una determinada ideologia política o no; enfront de tot allò que transcendeixi a la vida social.

Un ambient és d’una força incalculable

Estimar és el gran do de l’home; ésser estimat és el seu més gran desig, i mai un hom ho necessita tant com quan està afeixugat pel pes del dolor. Allò que no poden les medicines ni els més enèrgics tractaments, ho aconsegueix una paraula amable, un suau somriure, un gest afectuós