Marc metodològic per a la participació en el quotidià de l’esplai

Espais i mitjans per a la participació dels nens/es i joves en els centres de temps lliure

Podem definir els mecanismes de participació infantil com aquells que faciliten a la infància dir i fer coses en el seu context social.

Podem participar a diferents nivells:

	Rebent informació, notícies, respostes.
	Prenent part en aquesta recepció, és a dir, oferint els nostres punts de vista.
	Compartint, cosa que implica els dos nivells anteriors: oferir i rebre.

És important parlar de l’autogestió progressiva i creixent dels infants a l’esplai, és a dir, de la creixent participació dels infants en les diferents tasques de la vida quotidiana a mesura que es fan grans. La millor manera perquè els nens participin és aprendre a participar participant. La participació és un fi i alhora un mitjà per aconseguir objectius educatius més amplis.

Com ja hem esmentat anteriorment, és important crear espais reals dins de l’esplai que permetin l’accés a la informació, la possibilitat d’expressar opinions, de compartir punts de vista amb tots els infants i joves de l’esplai i d’actuar cooperativament per fer del seu esplai l’espai que volen.

A continuació proposem uns quants d’aquests espais i mitjans per poder tirar endavant el procés participatiu dels nens i joves a l’esplai:

Suros a les sales dels esplais on els nens i els monitors puguin penjar coses d’interès grupal. Pissarres on es puguin anotar activitats que volen fer els nens/es, punts a tractar en les assemblees, etc. Bústies de suggeriments on els nens i joves, i també els monitors, puguin deixar propostes, queixes, idees i tot el que vulguin fer saber. Després, aquesta informació ha de ser recollida pels monitors i debatuda entre tots; si fem pensar propostes als nens però després aquests no en veuen cap fruit ni cap resposta, no continuaran escrivint, ja que la seva participació serà fictícia i s’adonaran que les seves idees no són valorades. Els monitors han d’intentar escoltar sempre les propostes d’activitats o de funcionament amb l’actitud oberta de canviar o de millorar tots aquells aspectes que poden beneficiar els nens a l’esplai. Diaris de grup on els nens de cada grup d’edat escriguin el que els va passant a l’esplai, incidències, conflictes, anècdotes, dibuixos, etc. Llegir els comentaris del dia anterior pot ser una bona manera de començar la tarda d’esplai. Assemblees o consells d’infants on els nens, juntament amb els monitors, puguin parlar, reflexionar i decidir sobre els aspectes de l’esplai que els interessen. Ha de ser un espai per crear projectes, distribuir tasques o responsabilitats, i per intercanviar opinions i propostes, és a dir, un espai d’interrelació grupal. Calendaris d’activitats relacionades amb l’esplai que puguin ser elaborats pels nens de cada grup i que serveixin de canal d’informació per als nens i com a orientació temporal del que es farà cada dia. Llistes d’aniversaris que cada grup pugui elaborar dels nens i monitors del grup. Cal que es reparteixin tasques per poder organitzar una petita festa el dia dels aniversaris dels nens i monitors. Taulells de càrrecs dins del grup elaborats i consensuats entre tots, on es faci un repartiment de les tasques que s’han de dur a terme com a grup d’esplai, la qual cosa responsabilitza els nens en el projecte comú del grup d’esplai i els implica perquè se’l sentin més seu. D’aquesta manera, es converteixen en protagonistes del funcionament de l’esplai. Ambientacions de les sales segons els interessos dels nens i per als mateixos nens, cosa que augmenta el sentiment de pertinença al grup, i permet aconseguir que aquests se sentin l’espai com a propi. Això crea un clima de confiança i seguretat per desenvolupar totes les potencialitats participatives segons les característiques dels nens del grup. Establir canals de comunicació mitjançant l’elaboració de revistes o pàgines web treballades pels mateixos nens segons el que puguin fer en cada etapa permet crear un espai integrador de totes les visions i opinions dels nens, un espai divertit i engrescador que motiva a participar i que fa néixer un sentiment fort d’identitat col·lectiva amb l’esplai. Exposicions que permetin crear espais dins i fora de l’esplai, on els nens puguin exposar el que fan i compartir-ho així amb la resta de l’esplai, cosa que enforteix el sentiment de pertinença al centre, alhora que permet el contacte amb l’entorn (tallers, fotografies, dibuixos, etc.). La relació intergrupal serveix perquè els nens es relacionin entre si. Quant als petits, els permet que puguin aprendre dels grans, de la mateixa manera que els grans adquireixen responsabilitats vers els seus companys. Es tracta de potenciar activitats que facilitin la seva relació. Una bona manera d’interrelacionar-se consisteix a fer que els més grans ensenyin als més petits els tallers que han anat aprenent durant tots els anys que porten a l’esplai. També es poden pensar fórmules d’acompanyament, com per exemple la següent: en el moment que es facin sortides de tot l’esplai sencer, en comptes d’anar cada grup per la seva banda, que cadascun dels nois més grans agafi un dels petits de la mà. Possiblement els petits s’ho passaran millor que no pas si van agafats d’una corda, i els grans se’n sentiran responsables. De totes maneres, no se’ls ha de privar d’anar caminant amb la resta dels companys de la seva edat. Les excursions, colònies, campaments i rutes són també moments forts de relació intergrupal. El fet de sortir tot l’esplai junt és una gran oportunitat per treballar la convivència i el coneixement entre tots els grups. Aconsellem que proveu de programar les activitats del curs conjuntament amb els infants en el marc d’una sortida de cap de setmana al principi de curs: per una banda, aconseguirem enfortir els vincles entre ells i el sentiment de pertinença al col.lectiu i per una altra, utilitzarem un espai privilegiat de llibertat per als nens i nenes que facilitarà la seva participació a l’hora de dissenyar les activitats. Espais adequats segons les edats perquè els nens i nenes es facin seu l’espai i puguin assolir els nivells d’autonomia òptims segons les edats. Les infraestructures hauran d’estar fetes a la seva mida. Els més petits de l’esplai haurien de disposar de taules i cadires petites, a fi de treballar i jugar còmodament i sense riscos. Els penjadors de la roba també caldrà que estiguin a una alçada adequada per tal que ells sols hi puguin penjar els seus abrics i motxilles; si no saben llegir el seu nom, al penjador hi hauria d’haver un dibuix fet per ells mateixos al costat del nom. D’aquesta manera, l’identificaran com a seu. Alhora, els jocs corresponents a les seves edats haurien de situar-se en llocs on el fet d’agafar-los no impliqui cap risc o incomoditat. Les normes del grup ajudaran a aconseguir que només els agafin en els moments destinats a jugar. Per una altra banda, cal inculcar-los l’hàbit de desar-los i de tenir-ne cura.

Finalment, creiem que és important que la participació, tot i que és un procés que no s’acaba mai, permeti tancar petits processos. Amb això volem dir que cal que el que els nens iniciïn, és a dir, les petites o grans activitats que preparin amb il·lusió, ho puguin veure acabat, i que de les accions que facin en puguin extreure resultats visibles i reals: canvis, respostes, resultats, gratificacions, reconeixements, etc.

Moltes vegades serà difícil que les propostes que els nens facin es puguin materialitzar: cap problema. Els nens i nenes han d’aprendre des de ben petits que ningú no pot aconseguir-ho tot, que a la vida hi ha obstacles i que hi haurà moltes coses que no podran resoldre o no podran realitzar, per mil motius, un dels quals serà que no estarà a les seves mans fer-ho. Per altra banda, però, quan una activitat es tiri endavant, quan es decideixi entre tots que es pot fer i que és interessant de fer-la, haurien de percebre per part dels adults que també la considerem important i que té un significat i una raó de ser.
Si els nens preparen una exposició de fotografies del barri, per exemple, seria interessant que els monitors promoguéssim la sortida a l’exterior d’aquesta exposició, que no es quedés només per a la gent de l’esplai. És una manera senzilla de connectar l’esplai amb el seu entorn i de fer dels infants dels esplais agents comunitaris que es relacionen amb altres entitats del barri. L’esplai surt cap enfora, la gent coneix el que es fa i també pot ser una oportunitat perquè altres nens i/o monitors s’interessin a anar-hi.

Per fer exposicions del que els nens fan a l’esplai es poden establir contactes amb diverses entitats del barri: biblioteques, centres cívics, escoles, ludoteques, etc. A totes aquestes entitats els pot resultar enriquidor el fet d’exposar activitats que fan els nens i nenes del barri, alhora que pot permetre a l’esplai de treballar amb la xarxa associativa del seu entorn més proper.

[pujar]