Les festes a l’esplai: Dissabte de Carnestoltes

Setè dissabte abans del diumenge de Pasqua
De Carnavals, al nostre país, en tenim per triar i remenar. Uns giren al voltant d’àpats comunitaris, greixosos, on el porc és el protagonista. En d’altres, les rues de carrosses i les disfresses són el canal per transgredir l’ordre establert durant la resta de l’any i preludien l’arribada de les llargues setmanes de quaresma. De les moltes maneres que les poblacions tenen de celebrar el Carnaval, n’hi ha que han assolit un renom considerable, cosa que fa que avui siguin considerats com uns clàssics d’aquestes dates determinats Carnestoltes, com els de Sitges, Vilanova o els de Solsona, entre d’altres.

	Ocasió d’excepció per llançar-se al carrer i tenir presència al barri.
	Treballar la modificació de la presència física.
	Gaudir del capgirament de l’ordre de les coses.
	Ocasió per treure a la llum els motius de queixa col·lectiva i exposar-los públicament.
	Obrir-se al barri/comunitat.

El Dissabte de Carnestoltes forma part del cicle de Carnestoltes que comença a les èpoques de Nadal. La celebració del Carnestoltes ja ens ve de l’època romana, però el cristianisme el va adaptar perquè resultés la festa prèvia al temps de Quaresma.

[pujar]